Nothing to see here

Entrevista


Al llarg d’aquesta web, a través de les sinopsis dels seus llibres, explicant les col·laboracions que ha fet (i fa) amb diverses associacions i institucions, en la secció de “Preguntes”… ja donem diverses pistes de què pensa i de cóm és en Xavier, però per acabar de mostrar-vos l’essència de Xavier Garcia i Pujades, us presentem aquesta entrevista molt personal.

Per què consideres que és tan important la història local a Catalunya?

En un país petit com el nostre, les formes de fer locals han fet la història del país. Certament també, el curs de la història ha fet que la centralitat catalana es concentrés –segurament, en excés- sobre Barcelona , però això no ha fet minvar, tot i els greuges comparatius, la vitalitat de pobles i comarques per més allunyats que estiguin. La història local, amb la seva diversitat, ens parla d’alguns trets comuns de la nostra ànima col·lectiva: el desig de llibertat, justícia i equanimitat en els tractes personals i econòmics.

Com vas interessar-te per aquestes qüestions?

Recordo bé que quan estudiava periodisme, entre 1968 i 1972, els meus companys d’estudi viatjaven sovint arreu d’Europa –i a vegades a l’altra banda de l’Atlàntic- , potser per allò que s’estilava a l’època de ser internacional i “ciutadà del món”. Jo vaig començar pel meu país, a fi de conèixer la seva història, la seva cultura i la seva gent, que al capdavall eren les meves. El meu pare –ja ho he dit en algun altre lloc- rebia a casa gent qualificada d’aquesta cultura, i això, sens dubte, m’influencià a l’hora de destinar una part de les preocupacions professionals cap a la historiografia local.

Quines experiències guardes de tots aquests viatges i contactes?

Moments d’alta emoció humana. He anat a cercar la gent que em podia informar en el seu medi cultural, físic i humà, i tant m’era si eren pastors com il·lustrats, perquè en tots ells trobava alguna cosa que em parlava d’alguna essència que es perpetuava en el curs dels temps.

Com has concretat aquesta experiència en la teva professió?

La idea ha estat donar a conèixer, des de la premsa de Barcelona, aquestes recerques arreu del país, justament a fi d’aminorar la distància, cada cop més creixent, entre la cultura urbana i la rural. Per un costat, fer saber a la capital que persisteixen les arrels d’on provenim, i per l’altre fer veure als nuclis petits que no vivim sols.

No essent historiador professional, com has actuat en aquest camp?

El fet de no haver realitzat estudis acadèmics no crec que m’hagi privat dels beneficis dels que sí que els han fet. La meva pràctica informativa, que porta associada haver d’investigar, documentar-se, llegir i conversar, em sembla que m’ha donat els elements per a intentar detectar la diversitat d’interessos de les situacions humanes, que són les que conformen el teixir i desteixir de la història.

En quines temàtiques i èpoques t’has especialitzat?

Bé, m’han interessat la història de la cultura –artística, literària o filosòfica; la història dels moviments agraris i dels moviments polítics i socials, sobretot de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, i, de la guerra del 1936-39 ençà, tot el referent als canvis demogràfics, econòmics i territorials que s’han esdevingut i que han comportat l’emergència de la cultura ecològica com a contrapès al productivisme industrial i tecnològic de creixement continuat i centralitzat.

Creus que aquesta cultura ecològica ha rebut el tractament adequat dintre la cultura catalana en general?

Fins fa poc, no gaire. I si ara rep més atenció, és perquè les conseqüències acumulades dels processos de degradació s’han fet més que evidents. De fet, Catalunya, com a punta de llança de la modernització industrial espanyola, està pagant les conseqüències del seu dinamisme, enmig d’un context espanyol i europeu, entre el parasitisme estatal i les globalitzacions del diner per damunt de fronteres. Davant d’aquesta realitat, accelerada en els darrers trenta anys, la qüestió ecològica –amb totes les alternatives de fons que planteja- ha estat vista  a Catalunya, per part dels estaments dominants, que han crescut en la teoria del progrés econòmic perpetu, com un estorb a aquest “progrés”.

Tanmateix, molta gent va accedint a la comprensió d’aquesta cultura.

En efecte, no hi ha més remei. La història local, justament per les seves dimensions humanitzades i, per tant, controlables, permet oferir solucions viables a la crisi històrica global que patim. El desenvolupament que s’ha fet als pobles i comarques –el seu procés històric, en síntesi- ens indica que, mal que bé, ha estat producte de l’ajustament de les possibilitats amb les necessitats. Hem de tornar a aquest procediment bàsic, de seny i sentit comú tan propi dels catalans. Altrament, el bosc de les generalitzacions i abstraccions, no ens deixarà veure les plantes concretes que hi arrelen.

Amb quins centres d’estudis històrics has col·laborat més?

Una mica pels d’arreu de Catalunya que s’han anat formant, des de la transició democràtica, els anys setanta, i que ara agrupa la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que té la seu a l’Institut d’Estudis Catalans. He fet la història de tot aquest moviment local en el meu llibre “Història i Cultura Local a Catalunya al segle XX”, publicat a El Mèdol, de Tarragona, el 2002.

I, per acabar, en algun escrit teu has vinculat la història local amb la consciència ecològica. Com has arribat a formular aquesta relació?

Per l’experiència concreta de veure que, al voltant del que és pròxim (i sense caure en localismes que no porten enlloc), hom té la cura del que és propi. I és que la història de les persones i de les comunitats locals, talment com l’antiga consciència de la cultura de la terra, han quedat substituïdes –per interessos, oblit i mensypreu- per unes economies altament concentrades, urbanitzades i monetaritzades que fan de l’especulació el guany més fàcil i ràpid. Per contra, en comunitats més petites, el ritme de les economies queda més a prop –si se saben implantar les intensitats adequades- del pas del temps en els cicles naturals.

© Copyright 2010-2018, Xavier Garcia i Pujades - Tots els drets reservats.Email  /  Facebook  /  Linkedin  /  Vimeo  /  SoundCloud  /  Flickr
Assessorament i coordinació: Enric Massó, consultor de negoci, i amb la col·laboració de LA AGENCIA @ BCN