Nothing to see here

Xavier… l’orador


Pati Llimona, Març 2000 - Xavier Garcia Pujades amb Claude M. Vadrot i Santi Vilanova

Al llarg dels anys he parlat en nombroses conferències, presentacions de llibres –meus i d’altres-, congressos, seminaris i homenatges. N’he hagut d’anar aprenent –com tothom- i, com és lògic, en algunes ocasions estic més satisfet que no en d’altres.

Sense disposar del títol de professor, he pogut parlar a alumnes d’alguns departaments universitaris (Filologia, Periodisme, etc), a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent), també a les audiències de les ràdios de Barcelona i de comarques, a les televisions locals i, algunes vegades, a les televisions catalanes de Barcelona.

En qualsevol cas he procurat -tal com quan escric- fer-me entendre de públics diversos: gent dels barris senzills, obrers, pagesos i universitaris, polititzats o no tant, gent que li interessa el que els pugui dir, que escolten atentament i que pregunten, cosa que és especialment emocionant en molts casos.

M’han cridat d’ajuntaments, de centres d’estudis locals i comarcals, de grups de veïns, de coordinadores i entitats ecologistes, d’agrupacions de pagesos, d’aules de cultura de la gent gran, de partits polítics, però també, sense ser actes diguem-ne formals, he participat igualment en moltes tertúlies –radiofòniques o al voltant d’un cafè, en antics bars o institucions. Recordo, per exemple, les de l’històric Oro del Rhin (anys 1970-71), escoltant sobretot en aquest cas a personalitats de la nostra història política i literària (com Fèlix Cucurull, Josep M. Poblet, Joan Cornudella, Manuel Cruells o Manuel de Seabra), i les de l’Ateneu Barcelonès, els anys 80, al voltant d’Artur Bladé, Teodor Garriga (gran locutor de la ràdio republicana), Agustí de Semir, Eduard Moreno o Josepmiquel Servià, tots ells conversadors i gent de lletres excepcionals.

El fet d’escoltar i després d’atrevir-me a parlar en públic, crec que forma part de l’ofici que vaig triar: el d’escriure als diaris, butlletins, revistes, etc. És una altra forma de comunicació, en aquest cas a través de la paraula que –com volia Joan Maragall- he tractat que sempre fos “viva”, és a dir, treta de la realitat comuna i després elaborada, segons el meu particular procediment intel·lectual.

 

Si cerques un orador per al teu esdeveniment, presentació, etc., polsa aquest banner:

© Copyright 2010-2018, Xavier Garcia i Pujades - Tots els drets reservats.Email  /  Facebook  /  Linkedin  /  Vimeo  /  SoundCloud  /  Flickr
Assessorament i coordinació: Enric Massó, consultor de negoci, i amb la col·laboració de LA AGENCIA @ BCN