Nothing to see here

Em confesso


Només coneixent la meva obra podreu entendre cóm sóc realment i quines són les coses que em preocupen i per les que lluito…

Pecador saludable de la vida, pescador d’instants, moments, estones, etapes, períodes i potser eternitats que tracto de captar a través de tots els sentits per donar-los o, millor dit, tornar-los (de paraula i per escrit) a tots aquells que, segurament sense pensar-hi, me’ls oferien en aquest intercanvi permanent que és la vida, que no he volgut mai que quedés reduïda al tràfec comercial.

Em confesso, també, un tremolador de totes les accions nobles del poble, així com un cronista, entre el lirisme i l’emprenyament, de les seves realitats, que em faig meves –quan són expressades amb consciència-, perquè al capdavall em pertanyen. Em confesso, igualment, un servidor dels sentiments que expressen els nostres paisatges, quan són amorosament conreats i econòmicament retribuïts justament.

Confesso que el periodisme, que és la feina que proporciona el batec de la vida, m’ha donat ales per intentar volar a l’espai més o menys assossegat d’una escriptura més pensada, d’una permanència sempre aleatòria i, per tant, sempre deutora de la voràgine de la mateixa vida. En qualsevol cas, entre cròniques, converses, articles i llibres, és així que em sento útil, que em sento viu –tot i que costi tant viure’n- i, en definitiva, que em sento copartícep d’una obra, de creació col·lectiva, destinada a perpetuar-se més enllà de cadascú.

© Copyright 2010-2018, Xavier Garcia i Pujades - Tots els drets reservats.Email  /  Facebook  /  Linkedin  /  Vimeo  /  SoundCloud  /  Flickr
Assessorament i coordinació: Enric Massó, consultor de negoci, i amb la col·laboració de LA AGENCIA @ BCN